relatiu la qual cosa fa referència a ha vingut la seva mare).
En aquest tipus d'oracions de relatiu, es fan servir tant el pronom relatiu la qual cosa, com la construcció formada per un nom (generalment és cosa, fet, tot i que pot ser qualsevol altre) + que . En canvi, en aquests casos no són possibles [...]
reprèn amb un pronom feble quan la pronominalització és possible. Per exemple:
No hi vull anar, a treballar.
No en tindrem més, de pomes.
Si l'element conegut es desplaça a l'esquerra, l'ús de la coma és opcional, tot i que se sol evitar si aquest element és poc complex. Com en el cas anterior, també [...]
convocat un referèndum per a l'1 d'octubre.
L'1 de novembre és Tots Sants.
Convé notar que els dies en les datacions s'escriuen habitualment amb xifres i que, per tant, caldrà apostrofar l'article el davant de la xifra 1. Per exemple:
Ho teníem tot preparat per a l'1 d'octubre.
L'1 de juny és un dia que [...]
les persones vistes, el representa la persona, l'animal o l'objecte recordat, que vindria és la cosa que s'ha dit i arribar més tard és la cosa que s'ha decidit.
Habitualment el complement directe no porta preposició, tot i que hi ha algunes excepcions en què s'usa la preposició a.
El complement [...]
éssers inanimats, tot i que presenten certes restriccions per designar entitats no humanes. En general, és optatiu l'ús del reforç mateix, però és obligatori quan l'antecedent del reflexiu és inanimat. Per exemple:
Ell (mateix) s'ha ofert a acompanyar-me.
Només pensa en ella (mateixa).
La proposta va [...]
informals, tot i que en els registres formals cal evitar-lo. Per evitar el contacte, es pot elidir la preposició o també es poden fer servir altres recursos. Per exemple:
El director s'oposa al fet que es modifiquin els horaris.
El director s'oposa a modificar els horaris.
El director s'oposa a la [...]
en català es pot substituir per una de les alternatives següents, segons el context: en actitud de, en to de, en qualitat de, com a, com, com ara, preposicions (amb, de, en, etc.), un verb, i fins i tot es pot optar per no dir res. Per exemple:
En lloc de dir...
Es pot dir...
Ho va dir en [...]
:
blanc, fong [n] o [nc]
Pel que fa als grups -rt, -rd i -st, poden presentar simplificació, tot i que és opcional i variable. Ara bé, la consonant final del grup generalment s'emmudeix quan és seguida de la marca de plural -s. Per exemple:
fort, absurd [r] o [rt]
abast, vist [s] o [st]
En canvi, aquests grups [...]
'; giottesc, giottesca (de Giotto)
-ic, -ica: platònic, platònica (de Plató); napoleònic, napoleònica (de Napoleó)
Tot i que aquest tipus d'adjectius són formables, en obres d'àmbit especialitzat es pot evitar aquesta formació i recórrer a l'ús d'un sintagma. Per exemple: àlgebra de Boole, l [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
tenir en compte que quan la dislocació és cap a la dreta, sempre es marca gràficament amb una coma; en canvi, quan és a l'esquerra l'ús de la coma és opcional, tot i que se sol evitar si aquest element desplaçat és poc complex. Per exemple:
No te n'explicaré cap més, d'acudit.
De melons madurs ja no se [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.